repussar descartar, rebutjar una cosa com a inadequada, immereixedora, impossible. repudiar, rebutjar legalment (en certes civilitzacions) el propi cònjuge; rebutjar allò a què hom té dret. refusar (→) declinar, no acceptar, refusar. recusar (un jutge, un testimoni, un àrbitre, l'autoritat d'algú o d'alguna cosa) desacollir, no acollir bé una cosa. desestimar (una petició, una instància, un recurs) Cp. desdenyar, carbassejar Ant. Acceptar. Admetre.
